La setmana passada vam estar parlant (jo escrivint) de la nova tendència predominant a comprar sense necessitat de caixers “humans”, que ho gestionem tot nosaltres mateixos com a clients, un bon “jo m’ho compro, jo m’ho guiso” 😉

Avui el tema del blog és sobre Turisme, i m’ha donat per mirar si aquest sector també s’està veient afectat per aquest modernisme de fer desaparèixer a la “persona” i que l’usuari sigui l’encarregat de la gestió del seu hostalatge.

No sé vosaltres, però jo el que busco quan estic de vacances és no haver de pensar, la qual cosa vull és que m’ho donin tot fet, arribar, clau, BOOM, estic tirada a l’habitació amb el cap submergit en el coixí.

Perquè ja no és tan fàcil… us compto

Càmping amb check-in automàtic

Bàsicament, i com el seu nom bé indica, fas tot per endavant des de casa.

Se suposa que et fiques en la web, fas l’abonament i et descarregues la normativa del càmping. Després t’ha d’arribar un altre email amb el mapa del lloc, la parcel·la que t’ha tocat (o bungalow) i amb les coses que necessitaràs durant la teva estada.

En realitat, t’estic descrivint com funciona el sistema de reserves d’un hotel, que fins aquí tot bé. L’inconvenient apareix quan en la parcel·la que ens han assignat no cap la teva botiga, o algú s’ha ficat en ella sense avisar, o quan la capseta en la qual et deixen la clau del bungalow no funciona i no s’obre (sé del que parlo) o quan el que has abonat no s’ajusta al que t’han donat… una infinitat de coses impredictibles que depenen d’un bon humà per a solucionar-se. Doncs bé, us recordo que estem en un càmping sense recepció. I ara?

Seguim amb els hotels

Se suposa que amb l’arribada de la tecnologia i els avanços que ha suposat en el sector del turisme, l’hotel sense recepció 24 hores és la nova norma.

No estic jo molt convençuda.

Els hotels amb recepció automàtica són aquells que permeten fer el registre d’entrada sense necessitat de passar físicament pel taulell i oferir les dades en persona al recepcionista. En alguns hotels s’han habilitat màquines perquè l’hoste pugui fer el check-in automatitzat complet, i és el que comunament es coneix com a hotel sense recepció 24 hores. En aquestes màquines l’usuari té la possibilitat de formalitzar el registre, fer efectiu el pagament de l’estada i rebre les claus o la targeta que dona accés a l’habitació.… però i a qui li demano gel? O més tovalloles? Val sí, puc arribar a l’hotel quan sigui que, total, el de recepció no m’ha d’esperar. Però i aquesta sensació que ens cuidin, ens donin els bon dia en baixar a desdejunar, ens puguem dirigir a algú si no funciona internet, no sé, no em convenç.

Del cotxe també m’encarrego jo?

Doncs sí, la publicitat diu el següent “Feix el check-in en línia per a anar directament al tòtem sense necessitat de passar pel taulell i evita el contacte físic amb el comercial”. Però i què passa si jo vull veure al comercial? Sabeu quantes vegades m’han fet un “upgrade” en la categoria del cotxe per enxampar un comercial majete? O ens ha donat el gps sense cobrar-nos-ho per simpàtic? Això no ho fa una maquina automàtica.

El sistema es diu Key’n GO… però per a mi és NoNo Go.

Per parlar del mateix, però d’una altra cosa, els agents de viatges

Aquesta és una professió que s’anirà adaptant als temps moderns per a poder sobreviure. En l’època dels meus pares es deixava el nostre viatge de família en mans d’aquest agent ja que era l’única persona que tenia accés als millors preus i destins.

Ara és gairebé impensable no tirar de cercadors, de plataformes de vols fins i tot webs de paquets vacacionals ja fets.

L’altre dia vaig conèixer a una noia que és “agent de viatges-buscadora de paquets”, haig de dir que em va encantar el nom una mica sortit de to. Perquè resulta que el treball d’aquesta noia és viatjar pel món i crear packs a mesura del públic objectiu.

Anem que ella viu en unes perennes vacances. Cerca, prova, ofereix i fa acords amb hotels, restaurants, activitats… em va semblar un puntazo de treball. Per cert, li vaig preguntar que havia estudiat i em va dir que Turisme.