L’escola de turisme estudia el model de Barcelona

Avui, a l’escola de turisme EU.Mediterrani ens fem ressò de la carta oberta que publicava Raimon Martínez Fraile a 02B fa pocs dies. Parla sobre el model de turisme que s’està impulsant a Barcelona i com i d’on surten les inversions que es fan en promoció turística. Considerem una informació d’interès per a tot estudiant d’una escola de turisme i per això us la fem arribar.

En l’àmbit del turisme no només es venen serveis, també s’hi venen productes, tal com expliquem a la nostra escola de turisme. En el cas de Barcelona el producte que s’està venent és la ciutat sencera. En aquest afany per promocionar-ho tot es difumina el producte i un dels riscs principals és que, al final, no es promocioni res. Prova d’això n’és Madrid, que porta seguint aquest model des de fa ben bé vint anys i no li ha acabat de funcionar. Barcelona sembla anar pel mateix camí.

L’altra proposta que s’està valorant a la cambra de comerç de Barcelona és doblar les taxes per tal d’arribar als 250m € recaudats. D’aquesta manera es podria invertir aquesta immensa quantitat en la promoció de la ciutat comtal. Els principals punts febles d’aquesta proposta són, per una banda, l’oblit que reben les poblacions comarcals i regionals en inversions i, per l’altra, que suposa un increment molt gran que ni Barcelona necessita i pot ser que els inversors no estiguin disposats a assumir. Queda per veure, per tant, com funcionarà en els pròxims anys.

Des de l’escola de turisme EU Mediterrani volem fer notar als nostres lectors que la millor manera de promocionar un producte, Barcelona en aquest cas, és identificant-ne els factors que la fan especial i que aporten valor al turista i reforçar-los, promocionar-los i mimar-los. Per tant, en comptes de volguer promocionar Barcelona com un tot s’hauríen de centrar esforços en millorar aquelles àrees que funcionen però estan en risc. Un bon exemple en són les Rambles. Aquesta avinguda tant característica de Barcelona ha perdut tota la seva autenticitat, els barcelonins evitent tant com poden posar-hi els peus, els artistes gairebé han desaparegut i les botigues de souvenirs venen barrets mexicans. Ha arribat a un punt en que gairebé ha perdut l’atractiu turístic, com dèiem, se l’ha de mimar, cuidar allò que dóna caràcter a la ciutat i la fa especial. I el més important, no només pels turistes, sinó també pels seus habitants ja que, al cap i a la fi, són els millors ambaixadors de Barcelona.