LA VANGUARDIA ENTREVISTA AL DR. FONDEDILA, PROFESSOR DE L’EU MEDITERRANI
Font: La Vanguardia 10/04/2020 resum entrevista Dr. Fondevila
Són temps de teletreball. S’imposa la teleducació. Els concerts són via les xarxes socials. I el streaming substitueix als avui tancats cinemes. Però aguantarà Internet? Amb la pandèmia de la Covid-19, el món es bolca en la xarxa, que suma i suma continguts i usuaris. El primer avís, no obstant això, el va donar Mark Zuckerberg, que va decidir augmentar la capacitat dels servidors de WhatsApp pel risc de col·lapse enmig de la crisi del coronavirus –ara que les videotrucades i trucades de veu creixen entre milions de persones confinades. Abans van arribar Netflix i YouTube, que van baixar la qualitat dels seus vídeos per a suportar un consum no previst. Estem reclosos, però hiperconnectats. I és així que arriben els dubtes. L’actual xarxa suportaria a continents sencers ficats a casa, confinats sense poder sortir al carrer, i dependents de l’accés a una Internet que és al seu torn dependent de cables molt físics amb capacitats finites? I a Espanya?
Joan Francesc Fondevila, director del Centre d’Estudis sobre el Cable i professor en diverses de les universitats catalanes, respon, sense titubejos, a La Vanguardia: “Als països desenvolupats, la xarxa està prou replicada. Existeix una quantitat elevada de back up com per a resistir un augment sensible del seu ús. De fet, fins a la crisi arran del coronavirus, en el sector es reconeixia una infrautilització de les xarxes. Això es percebia en una capacitat sobrada de les xarxes transoceàniques”, afirma.
Fondevila es refereix a les infraestructures de fibra òptica, essencials per a comptar amb el servei adequat d’accés a Internet, sigui com sigui el context. Igual que les xarxes mòbils. Però en tots dos casos són les que són, les ja construïdes fins ara. I ara, quan el consum almenys s’ha duplicat, quan no triplicat o quadruplicat segons quin dia i segons en quin moment –com repeteixen tots els operadors des de la dominant Movistar, passant per Orange, Vodafone, el grup MasMovil o el grup Euskaltel–, és quan torna el dubte: té la capacitat suficient?
Els experts consultats recorden que Espanya ja és el tercer país d’Europa en connexions de fibra, la qual cosa suposa el 65% de les connexions de banda ampla fixa. Que les xarxes mòbils 4G ofereixen cobertura a fins al 99% de la població. I que, per això, es parla de la robustesa de la xarxa. També per les tasques que, dia a a dia, desenvolupen els operadors en temps d’emergència sanitària: el manteniment, el monitoratge constant i la creixent solució d’incidències per l’actual major nombre de reunions online, classes online, contacte amb la família i amics online, entreteniment o gaming online i un llarg etcètera que parla, sempre, en digital.
“En el context internacional, Espanya disposa d’una realitat de connectivitat realment privilegiada, necessària en la societat de la banda ampla. Una altra qüestió són les xarxes internes d’alguns països dels continents en vies de desenvolupament, que sí, sofriran amb l’exigència del seu ús. Però en el nostre entorn s’estan recollint les bondats d’allò que es va sembrar amb visió de futur: una espectacular xarxa de fibra òptica”, incideix Fondevila. Alguna cosa que el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació (COITT), per part seva, repeteix: “Cada país té les seves diferències, però la interconnectivitat entre els diferents continents i països està dimensionada de manera correcta perquè no hi hagi problemes”.
Una altra cosa, com coincideixen els especialistes, és que (com passa, per exemple, amb les carreteres) cada país depèn tant del trànsit total com de com està ordenat, d’optimitzar-lo, de si hi ha límits a la seva velocitat, etcètera. Més quan, segons cita a La Vanguardia la companyia d’anàlisi tecnològica Akamai, el trànsit en Internet a nivell global ha augmentat al voltant d’un 30% des de finals de febrer fins a finals de març –quan el creixement global, segons relata l’empresa, solia ser del 3% mensual. A Espanya, aquesta nova realitat fins i tot s’intueix ja abans de decretar-se l’estat d’alarma i les primeres mesures de confinement.
