LA IMPORTÀNCIA DELS IDIOMES A L’HORA D’ESTUDIAR GRAU EN TURISME
L’antiga alumna de l’EU Mediterrani Elisabet Aranaz Gomà, promoció 2009/2013 fa una interessant reflexió sobre la transcendència d’una bona formació en idiomes a l’hora de treballar en el sector turístic.
Cóm és d’important aprendre un idioma en el sector turístic?
Mai m’he sentit atreta ni per els números ni per les lletres…sabia que tenia que escollir bé els següents 4 anys d’estudis que representarien l’esforç que en un futur no molt llunyà veuria els seus fruits. I així va ser…
Era molt jove quan no sabia que fer amb el meu futur acadèmic (com molts altres estudiants, ara, es deuen trobar). Em considero una persona creativa i em fixo molt en els detalls de manera natural , es per això que vaig decidir el camp del disseny gràfic.
Vaig estudiar 3 anys i a l’hora de fer les practiques em vaig adonar que no l’havia encertat gens. Vaig aprendre, si, però no li veia el sentit. I fer les coses sense un sentit no et porten a cap port. Sempre s’ha de remar cap a una direcció…i mai deixar de fer-ho.
Vaig estar 4 anys desconnectada dels estudis sense saber cap a on tirar, quan gent al meu voltant tenia molt clara la seva vocació, era molt frustrant per mi. Ja no sabia si es neix amb ella o cal trobar-la… el famós Ikigai.
La meva mare sempre diu que no es perd mai el temps, si a final et serveix per saber on ets i cap a on vols anar. Mai m’he penedit de les decisions que he pres en el camp professional. El més important, crec, es donar el millor de tu mateix i adonar-te en què ets bo per poder potenciar-ho, per tot això vaig optar per estudiar el Grau en Turisme a l’EU mediterrani.
Va ser a tercer any de grau de turisme quan vaig decidir marxar a Canadà per millorar l’anglès. Primer vaig marxar 3 mesos de pràctiques a un hotel a prop de Vancouver i la segona vegada vaig treballar per una empresa de roba espanyola per així poder aprendre l’idioma de la manera més ràpida possible. Vaig arribar gairebé als dos anys, vaig voler quedar-m’hi un altre més però no va ser possible a nivell burocràtic.
Tot i que l’experiència em va agradar molt i estava a Barcelona treballant amb un anglès envejable no em sentia satisfeta. El que m’agradava era conèixer noves cultures i adaptar-me a un país nou. Enriquir la meva experiència professional i veure quina filosofia de treball tenen a altres països… El que mai m’hagués imaginat era que a dia d’avui estaria a Àustria, concretament a Viena, lluitant amb l’alemany que aquest si que és complicat d’aprendre.
Recordo les classes amb la professora de l’EU Mediterrani Anna Buj, no se’m donava malament però pensava que era un idioma que no l’utilitzaria mai a la vida i ara només penso en tot el que vaig aprendre en els 3 últims anys a la universitat. M’encordo molt d’ella.
Una cadena hotelera alemanya m’ha donat la oportunitat sense l’idioma. Tot un repte, ple de situacions una mica incòmodes…només espero que sigui perdre una batalla, per guanyar la guerra.
El meu consell per als que comencen en el sector turístic: mínim dos idiomes a la butxaca i experiències a l’estranger. No sabem on acabarem ni què estarem fem en un futur però el sector turístic requereix sacrifici. Caps de setmana i festius treballant quan la família ho celebra. S’ha d’estar segur.
Molta sort!!
