Escombraries que es transformen en energia
Estem vivint una crisi energètica que ens toca la butxaca a tots.
Hi ha grans debats sobre quina energia és més neta i duradora. Per desgràcia, el gas i el petroli són recursos naturals que s’estan esgotant i això farà que siguin cada vegada més i més cars. Quant a l’energia solar i hidràulica s’han de donar unes bones condicions de clima perquè siguin factibles en un 100% d’eficàcia.
Avaluant l’energia Aerotèrmica, no la hi pot considerar una renovable, ja que es necessita energia perquè generi energia… no sé si veieu la fallada… si pensem en la nuclear, ufff ens dona por i encara que és la més neta i econòmica, en cas d’accident, ens deixa amb peixos de 4 ulls i amb un nivell de radiació que pot perdurar diversos centenars d’anys.
Jo personalment tinc la meva favorita, pel peculiar i perquè em sembla que a més de generar energia, ens soluciona un altre problema, el de deixalla de residus no reciclables i la logística que això comporta.
Valorització
Al procés d’usar els residus per a produir energia se’n diu valorització, que no és més que obtenir energia de les deixalles que no es poden separar i no són reciclables. Aquests es traslladen a plantes de biometanizació on es transformen en biogàs o es cremen per a produir energia.
Existeixen nombroses tecnologies per a la valorització energètica dels residus: incineració, gasificació, piròlisi, assecat tèrmic, digestió anaeròbia, compostatge. La incineració d’escombraries està àmpliament estesa en alguns països com Dinamarca, que incinera fins a un 56% dels seus RSU, els Països Baixos un 30% i els Estats Units el 16%. Al nostre país existeixen 22 plantes incineradores que cremen un 6% dels residus. La utilització del residu com a energia és l’exemple òptim de valorització.
Suècia recicla un increïble 99% de les seves escombraries, usa un sistema jeràrquic en la gestió de residus. Primer se centra en la prevenció, després en la reutilització, posteriorment en el reciclatge i finalment en l’eliminació en l’abocador.
Com són tan eficients i recicladors, la major part de les tones d’escombraries que incineren en les plantes productores d’energia, la importen des d’altres països per a escalfar les llars amb l’energia produïda.
Com és el procés? Primer, un lector òptic separa les bosses per color. Les blaves, amb plàstics, s’envien a plantes de reciclatge i les verdes, amb restes d’aliments, s’utilitzen per a crear fertilitzants, compostos i el biogàs que usen de combustible per als autobusos. Les blanques van a incineració a un forn de 850 °C.
Es realitza en forns apropiats amb aprofitament o no de l’energia produïda i en aquest cas es parla de valorització energètica (Waste-to-Energy).
La calor produïda bull aigua i mou una turbina per a generar electricitat que s’aprofita a les escoles i alimenta la xarxa de calefacció municipal.
Després de la incineració, el 20% de les escombraries ingressades es converteix en cendres les quals són enterrades.
Suècia ha aconseguit incinerar per a produir energia destinada a calefacció i electricitat la gairebé totalitat de la seva producció d’escombraries, basant-se en vastos programes educatius de la població: actualment el reciclatge forma part de la mateixa rutina dels veïns, ja que de tots els desaprofitaments que generen les llars a Suècia, solament el 4% pararà als abocadors. El 96% està reciclat per endavant per cada suec, que evita “contaminar les escombraries”.
D’acord amb Avfall Sverige, la institució sueca encarregada de gestionar els residus, l’èxit del sistema de reciclatge ciutadà està presentant un desavantatge: escasseja les escombraries per a produir encara més energia. Per això, la solució ha estat importar-la des de Noruega mitjançant un conveni pel qual tots dos països es beneficien. A Noruega li resulta més rendible pagar-li a Suècia perquè s’emporti 800.000 tones de residus que processar-los en el mateix país. Suècia importa no sols de Noruega, sinó també del Regne Unit, Irlanda i Itàlia.
I tu, recicles?
