“El no pagar les pràctiques va en detriment de l’alumne i de l’empresa”
Marcos Moreno Miserachs, de 21 anys i estudiant del Grau en Màrqueting a la Escola Universitària Mediterrani, ens explica la seva experiència amb el programa de pràctiques ofert pel centre i com aquesta li ha mostrat la importància d’una formació extra des del moment d’iniciar els estudis.
Estant en primer any ja vas decidir començar a realitzar pràctiques. Per què tenies tant interès?
Jo tenia en el cap que no sabia realment com es treballa ni gens. Així que per poder buscar treball d’alguna cosa que m’agradés i recuperar la inversió que estava realitzant. Volia conèixer els diferents tipus de funcionament de treball, a gent nova, és a dir: que a part del centre on estudiava pogués conèixer el món laboral.
Quin va ser la teva primer experiència laboral?
Em vaig deixar aconsellar pel meu professor Lluís Feliu per buscar alguna cosa que em pogués agradar i que em paguessin alguna cosa. Així em vaig ficar al món de la venda i compra de bicicletes on-line i off-line. A més van veure les meves aptituds de cara al públic i en poc temps em van situar de cara al client.
Què va suposar aquest primer pas en un treball fos del món acadèmic?
El conèixer coses noves: des de la funció d’un e-commerce a nivell de màrqueting i en primera línia de batalla, en la qual vaig poder veure les fallades que es realitzen i el veritable funcionament d’un negoci. Era una empresa petita però que, creixent a poc a poc, m’ha pogut ensenyar molt.
Com va afectar el fet de començar a treballar amb els estudis iniciats tan recentment?
Jo ja anava amb la idea que, quan s’acabin els quatre anys d’estudis, si no s’ha fet gens fins llavors, no sabràs el funcionament real de les coses. No et pots cenyir al mínim. Jo ja he fet set mesos i aquest any pretenc fer altres set o vuit més.
Com t’enfrontes a unes primeres pràctiques?
La qüestió és que moltes empreses no volen pagar, però el no pagar les pràctiques va en detriment de l’alumne i de l’empresa. Cal deixar clar que la labor de l’estudiant és per a un benefici mutu. En el meu cas vaig començar amb un mes gratis, però després em van començar a pagar fins a arribar a pujar-me el sou més tard. Això sí, tampoc cal anar amb la idea que un va a guanyar diners per guanyar-ho, ha de ser secundari.
Què tal l’experiència en les teves segones pràctiques actuals?
Ara estic en el departament de màrqueting d’un hotel, des d’on pujo comentaris a la web, actualitzo xarxes amb fotografies, busco anuncis… Faig bastant més que abans però valen la pena.
Com et van presentar les pràctiques per part d’EU Mediterrani?
Doncs haig de reconèixer que va ser arribar aquí i escoltar, “pràctiques ja!”. Jo no podia exigir i menys sense saber gens. La veritat és que et dóna un bany d’humilitat saber que no tens ni idea i que has d’anar aprenent. Jo abans anava a un altre centre però el canvi ha estat molt positiu i hi ha hagut un augment de nivell molt considerable. El canvi m’ha compensat, però només compensa si t’espaviles i saps aprofitar-ho.
Et sembla que els estudiants s’esforcen suficient per aconseguir pràctiques?
Crec que la gent està desmotivada i una mica perduda, però també és el normal als 21 anys. Jo perquè necessito fer alguna cosa i no quedar-me a casa, però és només un de molts casos. Hi ha alguns que s’esforcen moltíssim a estudiar i uns altres que no destaquen en cap dels dos. És tot qüestió de plantejaments.
