Entrevistem a un estudiant de l’Escola Universitària de Turisme Mediterrani
En Gaohao Cao es d’origen xinès però entén i parla perfectament el castellà. Ell va ser un dels alumnes que va prendre la encertada decisió d’estudiar turisme a Barcelona i a aquest centre. Ens ha explicat com va ser la seva experiència, esperant animar a d’altres que, com ell, decideixin enfocar el seu futur laboral cap al sector del turisme.
Per què vas venir a Barcelona a estudiar turisme?
Visc a Sant Boi, vaig acabar el batxillerat a Sant Boi també per després estudiar a una universitat, era evident que m’havia de quedar a Barcelona. Vaig escollir turisme per casualitat. Escoltava aquells dies sobre les bones oportunitats que oferia el món del turisme i vaig decidir provar-ho fent un any de Cicle Formatiu.
Com ha sigut la teva experiència a Barcelona i a l’Escola Universitària de Turisme Mediterrani durant els teus estudis?
Des del primer dia que vaig arribar a Barcelona em vaig enamorar d’aquesta ciutat, tant de la ciutat en general com del centre em fan sentir còmode i relaxat. Després d’un dia d’estudi junt als companys, sortíem a prendre unes copes, passejant pels carrers de Barcelona i gaudint de l’ambient que trobàvem als carrers, era i és tot un plaer.
Recomanaries a futurs estudiants Barcelona com una bona ciutat per estudiar turisme? Per què?
Sí, per estudiar turisme hauria d’estar en una ciutat de desenvolupament turístic avançat i Barcelona és una ciutat ideal, només passejant pels carrers principals de la ciutat ja podem escoltar els idiomes de tot el món; anglès, francès, alemany, xinès, japonès, etc. És a dir, estant a una ciutat com Barcelona, es pot posar a prova directament el que s’aprèn als estudis de turisme.
Com veus el teu futur laboral?
No treballo perquè no he volgut treballar encara que no sóc milionari, crec que em falta temps i experiència. Tinc davant meu milers d’oportunitats de treball i la majoria em poden donar una qualitat de vida molt més alta que el nivell normal. Els que hagin estudiat turisme saben de què parlo…
